L’objectiu amb els més petits és que aprenguin una segona llengua de manera natural, tal i com si aprenguessin la llengua materna.
És per això que les classes són molt dinàmiques, amb molta comunicació oral i molts jocs.
reiem que quan més aviat un nen adquireix els sons, l’entonació, la pronunciació, les construccions de frases, etc. d’una altra llengua, més s’hi familiaritza i, per tant de gran, a més de tenir un bon domini de la llengua, tindrà el so, l’entonació i la pronunciació més semblant a la d’un nadiu anglès que no pas el nen que comença als 12 anys. Quan creixem (dels 0 als 6 anys) el nostre cervell està “programat” per adquirir la nostra pròpia llengua, la llengua materna; si, a més a més, n’hi introduïm una altra, ens és més fàcil d’assimilar-la i absorbir una nova fonètica, una altra estructuració… En canvi, més endavant, el nostre cervell es va tornant menys receptiu a una segona llengua i és quan ens costa més produir nous sons, diferents maneres d’entonar o de parlar.
